Durant anys hem repetit que l’experiència d’usuari (UX) era, sobretot, posar el botó correcte al lloc correcte, triar un color que generi confiança o decidir si el menú d’hamburguesa funciona o no. Ens hem passat molt de temps en aquest nivell de detall, però avui dia, amb la IA generativa, aquests coneixements cada cop pesen menys. La pregunta ja no és tant com dissenyem interfícies, sinó què vol dir dissenyar quan el sistema també pren decisions.

El canvi de paradigma en el disseny d’interfícies

Fins fa ben poc, el recorregut de qui utilitza un servei estava molt controlat i pautat; es podia definir de principi a fi, gairebé com un guió tancat. Ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial generativa, això ja no és així. Les experiències s’adapten en funció del context, de les dades i del moment d’ús.

Això fa que part de la feina que abans dissenyàvem ara es generi en temps real. Aquí és on el rol en el món del disseny canvia totalment: ja no es tracta només de crear pantalles, sinó d’entendre com es comporta el sistema i decidir què mostra, quan i per què.

Per exemple, en una botiga en línia que abans seguia un flux tancat (llista de productes > fitxa > carret > pagament), ara un sistema IA Native pot reordenar productes, generar descripcions personalitzades o respondre dubtes en temps real segons cada persona usuària. Això trenca la lògica de recorreguts únics i fa que la UX passi de definir cada pas a establir les regles i criteris amb què el sistema construeix l’experiència en temps real.

Criteri i confiança: els pilars de la UX moderna

Això ens ha dut a un fet que cada vegada és més important: quan la tecnologia pot fer moltes coses, el problema deixa de ser tècnic i passa a ser de criteri. No tot el que es pot automatitzar té sentit que ho estigui. Quan això no es defineix prou bé, apareixen experiències que funcionen però que generen soroll, o que fan perdre el control a les persones sense que ningú ho hagi decidit realment.

La IA té un component molt potent i alhora perillós: et porta molt ràpid a solucions que funcionen. Però això també fa que moltes interfícies gràfiques acabin semblant-se massa entre elles. Aquí és on el paper de l’experiència d’usuari no desapareix, sinó que es transforma, perquè ja no consisteix només a executar, sinó a posar intenció, context i criteri en el que es construeix.

Quan entrem en sistemes que prenen decisions, apareix una capa nova que abans no era tan crítica: la confiança. Qui fa servir l’aplicació necessita entendre què està passant, per què passa i fins a punt pot intervenir. Si això no està clar, l’experiència es trenca encara que tot funcioni correctament.

Un enfocament IA Native per a la nova experiència d’usuari

A ThinkUPC treballem amb un enfocament IA Native per als nostres projectes. Això no vol dir simplement afegir-hi IA, sinó pensar-los des del principi amb aquesta realitat al cap. No implica utilitzar-la a tot arreu, sinó just el contrari: implica decidir millor, entendre quan aporta valor i quan no i, sobretot, mantenir clar què ha de seguir sent humà en l’experiència.

L’experiència d’usuari és el que dona coherència a tot plegat i evita que la tecnologia vagi per una banda i l’experiència per una altra. Al final, el que canvia realment és el rol de qui dissenya, que ja no és només qui defineix pantalles, sinó qui ajuda a decidir com es comporta el sistema. És el moment de deixar de dissenyar pantalles i començar a decidir experiències.

En un món on la tecnologia ho pot fer gairebé tot, el criteri humà marca la diferència. Vols que t’ajudem a definir la millor experiència d’usuari per als teus projectes d’IA? Parlem-ne.